18 de febrer del 2020

Marroc amb nens


Arriba un dia en què t'adones que els teus nens s'han fet grans! En Guim acaba de fer els 7 i l'Ona està a punt de fer els 5 anys. I t'atreveixes a fer un pas més enllà, i aquest pas per a nosaltres ha estat viatjar al Marroc! ;-)

Només hem estat una vegada al Marroc, 3 dies a Marrakech i vam dir que no hi tornariem mai... ;-) però a on sí que volíem tornar és al desert! Així que el nostre objectiu familiar es va concentrar en anar al desert més gran del món, al Sàhara!

Per una banda, tenia ganes de tornar a viatjar com nosaltres ho feiem abans amb la motxilla a l'esquena i a l'aventura, vivint el dia a dia i creant el nostre viatge en ruta. Però per l'altre, la responsabilitat de viatjar en família, encara em feia calcular cada un dels nostres dies. Així que vaig fer un entremig.

Organització prèvia

1. Primer de tot vaig comprar els bitllets d'avió. Faig fer servir el comparador skyscanner, i en aquell moment els preus més barats eren de la companyia Ryanair però hi ha moltes altres comapnyies que volen al Marroc.

2. Després em vaig posar en contacte amb en Mouad per organitzar la part del desert amb Sahara para todos.

3. I després de llegir mil blogs, fullejar unes quantes guies de viatge i parlar amb moltes persones, vaig decidir fer la primera part del viatge per lliure i utilitzant l'autobús com a mitjà de transport, companyia CTM.

4. Sempre que viatgem ens agrada aprendre i aportar nous aires al nostre Alberg Costa Brava, així que sempre intentem allotjar-nos en albergs o similars. En el cas del Marroc, no vaig trobar una xarxa d'albergs nacional. Molts establiments es posen el nom de "Auberge", però això no vol dir que siguin albergs de joventut. Així que vaig buscar per International Hostelling i hostelworld. Vaig trobar molts albergs però pels comentaris de tripadvisor l'únic alberg que em donava garanties per viatjar amb família va ser "EquityPoint", una cadena d'albergs catalana que ara mateix tenen alberg a Marrakech i estan apunt d'obrir un alberg a Essaouira.

5. El passaport. Sí, per anar a Marroc cal fer el passaport. Cal que tots i totes petits i grans tinguem el passaport vigent (i amb més de 6 mesos de caducitat). A nosaltres ens va agafar per sorpresa i per sort varem trobar hora a Camprodon. Per fer el passaport dels nens, cal que hi siguin presents els representants legals (tots dos!). A l'aeroport de Barcelona també fan passaports d'urgència però només 24 hores abans de sortir el vol i amb la targeta d'embarcament.

6. Quan arribeu a Marroc, recordeu de retraçar el rellotge una hora. Aquí van com a Canàries, 1 hora menys.

7. La monedad el país és el Dirham marroquí (MAD). El canvi és molt fàcil ja que només cal dividir per 10 (més o menys). O sigui, 10 MAD són 1 euro. Nosaltres varem fer el canvi directament a l'aeroport de Marrakech, es pot fer en metàl.lic o amb targeta, però s'havia de fer un mínim de 300 o 400 euros.

8. La meva teoria quan faig les maletes, és que quan tinc la roba preparada sempre trec 1 muda perquè sé que em sobrarà. En aquest cas, haguès pogut treure 2 o 3 mudes. Anant amb nens, sempre porto més roba per si un cas...crec que m'haguès pogut estalviar una maleta.

9. Què em va ser imprescindible?
- Paravents, Forro polar, samarretes de maniga curta, banyador i tovalloles (tot i ser el març). Com quan vas al pirineu a l'estiu.
- Sandàlies (perquè sigui més fàcil descalçar-se al desert i com a sabates de recanvi).
- Portar bolis a mà i que funcionin, per exemple per fer la targeta d'arribada al país.
Una llibreta per cadascú, llapissos i colors, per fer un diari o dibuixar (sobretot en els restaurants ja que tot ho fan al moment i els temps d'espera són més llargs).
Un llibre per llegir amb els nens els migdies o vespres, per descansar.
Algun joc de cartes i ninos perquè els nens puguin fer els seus jocs.
Paciència: en un país on tot va a un altre ritme, costa habituar-se a aquest anar més lent i a una vida més contemplativa (ei, que nosaltres estem de vacances i no hauria de costar tant, però costa...)
Confiar i deixar-se portar: quan al caps d'uns dies de ser al país, confies i et deixes portar,  connectes amb la gent, amb la cultura, amb el menjar, amb el país, i l'experiència és sobreenriquidora!

10. Què em va sobrar?
- Tovalloletes. En un país on el medi ambient encara està per gestionar. Les tovalloletes no els hi fan cap favor.
- Ampolles d'aigua de plàstic. Cap al final del viatge, en Mahid de Sahara para dotods ens va recomanar que comprèssim ampolles d'aigua de 5 litres. Quina bona idea! Així, podiem anar reomplint les ampolles petites i no calia anar tot el viatge llançant ampolles de plàstic. Perquè és molt trist tot el plàstic que et vas trobant pels carrers, i encara més pel desert, tot i ser un espai protegit.
- I sobretot, em va sobrar molta por!!! I perjudicis i preguntes de les persones que no han estat mai al Marroc i que sembla que estiguis fent la imprudència més gran de la teva vida emportant-te els teus fills a un país tant perillòs. Quan és tot al contrari, i tothom que ha viatjat al Marroc només té ganes de tornar-hi!!

Nosaltres hem viatjat al Marroc durant 10 dies a principis de març 2017. Per nosaltres és temporada baixa però a Marroc ja comencen la temporada mitja ja que la temperatura comença a ser bona i hi ha moltes ciutats europees que fan les vacances de setmana santa (que no coincideix amb els nostres dies festius).



Dos parts del viatge

1a part: Marroc amb autobús

Ens va encantar viatjar per Marroc amb autobús perquè viatjar amb transport col.lectiu et permet estar en contacte amb altres viatgers (per nosaltres és com estar en un alberg). I en els trajectes urbans (tant a Marrakech com a Ouarzazate), anar amb autobús tens la sort d'entrar en contacte amb la gent del territori i establir-hi una connexió.

Nosaltres varem utilitzar la companyia CTM per anar de Marrakech a Ouazarate (4 hores amb parada de 30 minuts per dinar) i per anar de Ouarzarate a Tagounite (5 hores amb 2 parades de 10 minuts). Els autobusos són molt còmodes i hi viatgen tant persones del país com turistes com nosaltres. Aquí us deixo els horaris, ja que a mi em va costar una mica trobar els horaris per internet.

Nosaltres varem agafar el bus de Marrakech a les 10h (l'estació d'autobús està a un carrer per sota l'estació de tren) 85DRH per persona i 4 DRH per maleta (els nens de menys de 4 anys no paguen). (Recordeu que més o menys 10 DRH són 1€).

L'autobús és molt còmode i pots fer moltes coses amb els nens per entretenir, tot i que haig de dir que en el primer trajecte passes un port de muntanya (són 4 hores de curves), o sigui que nosaltres ens varem pendre una Biodramina per no marejar-nos i els nens varen dormir quasi tot el trajecte. El paisatge des de l'autobús és brutal!

2a part: El desert

Quina sort poder viatjar amb una agència familiar "Sàhara para todos", amb un programa a la mida dels nens, sense presses, amb uns guies que a la vegada són cuiners, músics i que finalment s'han convertit en amics.

Varem iniciar el nostre viatge al desert a la ciutat de Tagounite i varem dormir en una casa privada preparada per allotjar una família.

Ens varem desplaçar al desert amb 4x4

Reflexions

Tot just aterravem a Marrakech que em vaig posar les mans al cap "Mare de déu a on ens hem ficat...", però quan em vaig tornar a posar a l'avió per marxar vaig pensar "Aquest viatge és una de les millors coses que hem fet en família!!!"

O sigui, que si encara tens dubtes, pors, perjudicis, inseguretat... treu-te la màscara de mare proteccionista i llença't a l'acció! Marroc s'ha de viure!!!


El nostre diari
Aquest és un resum del nostre viatge dia a dia que varem anar fent durant el viatge

28 de febrer de 2017

El nostre vol surt a les 6.45h de l'aeroport de Barcelona. Com que ens agrada anar tranquils i amb temps hem sortit a les 3h de la matinada de casa (Bellcaire d'Empordà), els nens amb el pijama posat i en Marc (el nostre xòfer familiar) puntualíssim. Quan arribem a Barcelona es nota que encara hi ha nervis, no sabem el que ens espera, i un pendent de les maletes, l'altre de vestir nens, l'altre de no deixar-nos res... l'Ona surt sola i travessa els 3 carrils de serveis de l'aeroport i els taxis ens diuen de tot (tenim el nostre primer ensurt!).

Facturem maletes i entrem a la zona de passatgers. Trobo que la terminal 2 de l'aeroport de Barcelona està molt deteriorada, vella, deixada. Nosaltres portem la motxilla plena de menjar, ja que els preus de l'aerport són exageradament cars fins i tot per un café (quina llàstima!).

A les 8:30h hora local arribem a Marrakesh. Durant les 2 hores i mitja que ha durat el trajecte els nens han estat insuportables (tots portem els nervis a flor de pell!). Entrem a l'aeroport, és impressionant, sembla un Palau, però els bolis no funcionen... sort dels bolis de l'Ona per omplir les targetes d'immigració (que ningú ens explica que hem d'omplir, però els uns als altres ens ho anem dient).
Entre una cosa i l'altre (pipis, recollir maletes, canviar euros per dirhams, un altre vegada pipis,...) crec que som els últims de sortir de l'aeroport. Em pensava que quan sortissim tindriem un allau de taxites, agències, etc. oferint els seus serveis, però em sorprèn i som nosaltres que hem d'anar a buscar un taxi (no he trobat cap bus que vagi a l'aeroport de Marrakech al centre (si algú en coneix algun, si us plau m'ho dieu).

Lo millor hagués sigut que el mateix alberg ens haguès enviat a buscar un taxi, sobretot perquè quan arribes a la Medina és super complicat trobar l'alberg. A la zona de taxis, ja trobem més ambient i de seguida ens ofereixen un Gran Taxi i ens posen les maletes a dins. Llavors parlem del preu 20 euros i no ens agrada, o sigui que traiem les maletes del taxi, ve un seu company i negociem el preu "M'encanta perquè el taxista per acceptar el nostre preu acaba dient, bueno va que no tenim tot el dia" (quina expressió tant europea!!!) 15 euros i tornem a posar maletes. Ah i amb tot això els nens s'han assegut i s'ho han mirat tot amb molta naturalitat!

A en Guim li sorprén la gran quantitat de motos i bicicletes. El taxi ens deixa a fora de la Medina i ens explica com arribar. Aquí si que hi ha gent amb carretons per portar-nos les maletes, però encara portem la por al cos i diem que no. Comencem a caminar pels carrerons de la Medina, veiem els primers indigents, comencem a aprendre a caminar entre bicicletes i motos que passen per tot arreu, a poc a poc, ens anem a costant a la medina més turística, i ens ho agafem amb molta calma perquè tot i que fa 7 anys ja hi haviem estat, sabem que arribar el primer dia a "Equity Point" no és gens fàcil!

Equity Point, que per recordar el nom en Guim s'ha inventat que estem a "La Kitie que s'ha fet un point al cap" jeje És un riad convertit amb Alberg amb habitacions de 4 (2 lliteres) i bany privat. Una piscina al mig que tot i estar glaçada en Guim i l'Ona s'hi van banyar, una terrassa amb vistes espectaculars dels teulats de la Medina, restaurant amb plats europeus tipus noodles, truita... (fantàstics pels que acabem d'arribar...), un esmorzar espectacular (suc de taronja natural, tè marroquí, cafè, ous remenats, salsitxes, cereals, pa de pessic, iogurt...per agafar forces per tot el dia!) i els treballadors super amables parlen en anglès, alguns castellà i una mica de català i tot. I és clar, sempre trobes viatgers com tu amb qui compartir el teu viatge!

Pels carrers de la medina, els nens queden alucinats amb tantes parades i paradetes i ho volen tot, però nosaltres els fem fixar amb la carnisseria, la panederia, la fruiteria... i comprem platans i unes mandarines boníssimes. Arribem a la plaça de Yamaa el Fna i aquí inclús els nens aprenen a dir que no a tots els venedors ambulants, i sobretot, ens fixem amb les males condicions de vida dels animals (serps, micos, cavalls, etc.). Esperem que cada vegada més turistes diguin que no, i que aviat substitueixin aquestes activitats. Ens endinsem als xiringuitos i ens fan riure una estona cantant la lluna i la pruna i oferint Gamba de Palamós, anvoves de l'Escala i calamars de Sant Carles de la Ràpita. Se les saben totes! Però les nens queden ben atavalats i optem per una opció més tranquila (tot i que més cara) que són les terrasses que envolten la plaça i des d'on podem observar i escoltar tot el moviment de la plaça.

1 de març de 2017  (Marrakech-Ouarzazate)

Hem dormit del tirón, estavem esgotats! I després d'esmorzar com reis a l'alberg d'Equity Point. Hem agafat el bus número 5 fins a l'estació de tren, on al costat es troba l'estació de CTM. A les 10h sortim de Marrakech cap a Ouarzazate. Els nens i jo ens prenem una biodramina (ells infantil i jo amb cafeina) ja que ens espera un trajecte ple de curves, i ens ha anat super bé perquè han pogut dormir i descansar durant les 3 primeres hores de trajecte fins que hem parat per dinar (30 minuts). A més, l'autobús no anava ple i hem pogut utilitzar més seients per estirar-nos. El paisatge és espectacular, durant tot el trajecte vaig fent comparacions primer hem passat pel Montgrí, després hem fet la Collada de Toses i hem arribat al Pirineu per tocar la neu a 2.300 metres, BRUTAL! A les 15h arribavem a Ouarzazate.

La primera experiència amb autobús al Marroc m'ha encant, els seients molt còmodes i nets. Hem viatjat amb gent del país i amb alguns turistes amb qui hem conversat i compartit els llocs visitats, alguns era la primera vegada però altres era la sisena vegada que feien el Marroc, per alguna cosa déu ser oi?

Ouarzazate m'ha sorprès gratament! Res té a veure amb el moviment de Marrakech, i és que nosaltres som de poble i a les grans ciutats ens hi sentim com un peix fora de l'aigua. Ens hem allotjat a l'Hotel Perle del Sud, ja que l'alberg no em va fer gaire bona pinta, i aquí hi ha un pati i una piscina perquè els nens puguin corre tranquilament. L'hotel és molt correcte amb habitació de 4 (llit matrimoni + 2 llits) i bany privat, esmorzar complet amb dolç i salat, gimnàs, piscina, bar, sala de TV i inclús discoteca (que per suposat no varem fer servir, però si que varem fer el xafarder!).Haig de dir que en general als restaurants és molt difícil trobar cerveses, nosaltres només n'hem trobat als hotels i albergs.
Però sincerament després de recorre Ouarzazate la pròxima vegada buscarem un Riad a la Kashbah com l'Acacia Café (elrahmouni.abdlhalim@gmail.com).

Ouarzazate, és una ciutat petita amb botigues dirigides a la gent local, molta vida social i una plaça immensa plena de nens jugant, mares xerrant a un costat, pares xerrant per l'altre costat i joves connectats als seus mòbils. No hi ha parades pels turistes, ni gent que et vengui de tot. Com a ciutat de pas està plena d'agències per anar al desert i restaurants. La gent amb qui ens hem anat trobant molt amable i simpàtica, i els preus són els reals. Per exemple, en Guim i l'Ona volien anar amb uns cotxes elèctrics i jo vaig pensar que hauriem de regatejar o que el preu seria desmesurat, i em varen dir el preu real, 10 DAM (1 euro) per 10 minuts. L'endemà varem repetir ;-)

2 de març de 2017  (Ouarzazate)

Avui ens hem agafat el dia lliure. Per visitar, per descansar, per deixar-nos portar, per fer el que surti... Hem confiat i ha sigut genial!

Hem començat per l'oficina de turisme, però no ens han explicat res de nou. Hem anat caminant a la Kashbah Tifoult i ens ha enganxat un guia que parlava Castellà que ens ha caigut molt bé i ens hem deixat portar per les seves explicacions i recomanacions. Hem pujat a la terrassa d'un Riad estraordinari "Rose Noir" des d'on ens ha explicat curiositats de la Kashbah i en Guim ha intentat gravar el soroll d'una cigonya. Després hem recorregut els carrers i li hem demanat a un paleta si en Guim podia arrebossar les parets d'adobe com fan ells.

Hem dinat en una terrassa d'una Ksabar fantàstica! Avui hem pogut comprovar com en aquest país "menys és més!!!"

3 de març de 2017  (Ait-Ben-Haddou)

Hem anat amb Taxi fins a Ait-Ben-Haddou a passar el dia. Quins paisatges més extraordinaris!!! Recomanaria quedar-se a dormir aquí una nit ja que el transit de turistes i d'autocars durant el dia és força horrorós.

4 de març de 2017  (Tagounite)
Agafem el bus per baixar unes hores més  cap a Tagounite. M'encanta viatjar amb bus!!! Allà ens esperava en Mouhad de "Sahara para todos". Hem dormit a una casa familiar ens han fet la Henna, hem passejat pel poble... ja respirem aires de desert.

5 de març de 2017  (Erg Lihoudi)
Després de fer unes compres al mercat, a la tarda un taxi 4x4 ens porta als guies i a nosaltres fins al desert de Erg Lioudi (30 minuts). Wowww!!!! Les primeres dunes que trepitgem! En Guim es torna boig corrents amunt i avall de les dunes!!! El campament és fantàstic! Fem una volta a les dunes amb Camell però als nens se'ls fa llarga la volta... no saps mai per on sortiran ;-) Al vespre tenim una vetllada xulíssima amb els guies tocant al costat de la foguera!

6 de març de 2017  (Erg Chegaga)

L'endemà el taxi 4x4 ens porta al desert Erg Chegaga (2 hores) ens parem a un oasis de camí. M'encanta el paisatge canviant del desert!!! Seguim una de les rutes que s'havien utilitzat pel París-Dakar. Em fa gràcia pensar que el meu pare havia estat per aquest desert anys enrere seguint el París-Dakar i també li va encantar. Arribem en un mar de dunes amb un campament extraordinari! Això sí que és el paradís, ens hi quedariem permanentment! Ens encanta deixar passar el temps jugant, contemplant, fent un té, fent música, veient la posta de sol, les estrelles...

7 de març de 2017  (Tagounite)
Avui ja anem de tornada. Agafarem el taxi per tornar a Tagounite.

8 de març de 2017  (Marrakesh)
Amb bus cap a Marrakesh

Els nens no ens ho perdonaran mai que hagim estat tant poc temps al desert ;-) Per ells el pròxim viatge ha de ser de 10 dies només al desert!!! Potser si que haurem de fer una travessa pel desert!


Preus
Recordeu que més o menys 10 DRH són 1€.
Vols de Barcelona - Marrakech (Ryanair): 400 euros
Embarcament de 2 maletes: 96 euros (amb una maleta era suficient)
Taxi Aeroport-Medina: 15 euros
Autobús Marrakech-Ouarzazate: 35 euros (85 DRH per persona i 5 DRH maletes (els nens de menys de 4 anys no paguen) (4 hores amb mitja hora per dinar)


Antecedents 

Què m'ha portat al Marroc?

Al 2008, vam tenir la sort de recorrer el desert del Sàhara des de Mali, gràcies a que la meva cosina Laia estava treballant a "Acción Contra el Hambre". Acompanyats per touregs, i en un viatge gens turístic, va ser un dels millors viatges que hem fet per la seva autenticitat.

Al 2014, em va caure la baba llegint els viatges marevallosos al Marroc de Famílias en Ruta, i ara a més he tingut la sort de coneixe'ls personalment gràcies a Família Intrèpida i sempre m'explicaven coses precioses.

Al 2015, em va caure a les mans el llibre "Las voces del desierto", un llibre que m'ha ajudat a entendre el meu modus vivendis i ha estat una crida al desert. Gràcies Mireia Monterde de Mamacrea per tot el que m'has aportat amb la teva dansa, tant a nivell personal com en família!

Al 2016, vaig conèixer la Maria Farriols i de Baila la Vida i just començar el curs va proposar fer un retir del mètode de BAila la Vida al desert. Mentalment vaig fer les maletes... però no podia marxar sense els meus nens.

Així que paral.lelament, vaig començar a mirar l'agència d'en Mouad "Sàhara para todos" i em va agradar molt. I encara em va agradar més quan l'Anna em va explicar que ella hi va cada any amb la seva filla que ara té 6 anys, quasi com en Guim ;-).

Tot això feia que li donès moltes voltes a anar al desert, però sempre buscava alguna altre família que ens acompanyès al viatge (oi Laura?), com per compartir la irresponsabilitat que em creava fer una viatge d'aquestes característiques. 

Per sort, al gener la Glòria ens va deixar el llibre de Geronimo Stilton "Atontorrat que arribi l'últim". El títol no és gaire glamurós però el llibre val molt la pena. Guim vols anar al desert? Sí!!!

Aquella nit no vaig dormir buscant els billets d'avió. I gràcies a la complicitat d'en Jordi, el dia que varem celebrar l'aniviersari d'en Guim vaig comprar els bitllets d'avió!!! Febrer de 2017


Bibliografia

Aquí us poso alguns dels blogs i llibres interessants que m'han servit per crear el nostre viatge.

Blogs
Tips de viatges - Moltes rutes i establiments recomanats per viatjar al marroc amb nens.
Siente marruecos - M'ha ajudat a entendre millor el país i respectar la cultura marroquina. Tot i que no estic d'acord amb la crítica que fa dels autobusos.
Sahara para todos - És l'agència amb qui hem viatjat al desert. Els tours estan molt ben explicats i l'experiència ha sigut genial.
Familias en ruta - Llegir les seves experiències m'ha ajudat a agafar confiança amb el país.


Llibres
Marruecos 2016. Guia Azul - Portar una guia de viatge sempre va bé per tenir una primera informació. I per nosaltres que ens agrada viatjar "low cost" sempre hi trobem bones recomanacions.
Las voces del desierto (Marlo Morgan) - Per connectar amb l'esència del desert (tot i que al llibre sigui sobre el desert d'Austràlia)
Atontorrat qui arribi l'últim (Geronimo Stilton) - Genial per introduir els nens al desert. Sobretot el manual per sobreviure al Desert!

16 de gener del 2017

Cossos de seguretat i emergències

Un cotxe de mossos!!! Horror!!! Nens, teniu el cinturó del cotxe ben posat?? Quedeu-vos ben quiets i feu bona cara!!!

Aquesta és la nostra reacció quan veiem un cotxe de policia o mossos per la carretera, sempre posant la por al cos!

Mai no els explico que potser van a un accident per ajudar a les persones, o per coordinar un incendi o per recollir un animal ferit.

Tot això és el que varem poder comprovar diumenge pujant a les motos de policia, amb les explicacions dels mossos a la furgoneta, amb les actuacions dels bombers, l'alliberament d'un aligot per part dels ADF, fent una gorra de policia, anant a rescatar una tortuga de mar amb barca, etc.



Cada any, el primer diumenge després de Reis, l'Associació Lúdico-Cultural Els Reis de l'Estartit organitza una exhibició dels cossos de seguretat i emergències al port del l'Estartit.

Aquesta ha estat la nostra primera experiència i l'any que ve hi tornarem perquè encara ens queda molt per conèixer la tasca de cadascun. La nostra perspectiva ha canviat totalment gràcies a aquesta jornada.

Que bé! un cotxe de mossos en acta de servei per ajudar!!!

Quina és la vostra reacció quan trobeu un cotxe de policia o mossos?

12 de juliol del 2016

Les millors platges en família: El Borró

"Què no em puc perdre de Llançà?” M’encanta que em fagis aquesta pregunta, crec que se m’il·lumina la cara i tot, perquè tinc la resposta perfecte!!!


Ja fa quasi 10 anys que vàrem aterrar en aquest petit paradís de la Costa Brava per obrir el que seria l’Alberg Costa Brava a Llançà. I per poder recomanar l’entorn als nostres hostes el primer que vàrem fer és anar a explorar per nosaltres mateixos cada raconet. Durant els últims 6 anys aquesta investigació la fem en família i la veritat és que sempre trobem un indret màgic


Encara recordo aquell cap de setmana de primavera que després de tancar l’alberg vàrem descobrir per primer cop Cap de Ras amb totes les seves cales i caletes resguardades de la tramuntana. Encara a dia d’avui és el primer lloc que recomano sobretot a senderistes però també a les famílies intrèpides.




Cap de Ras és més al nord que el Cap de Creus (que ja és dir...) i és del pocs paratges de costa que han quedat sense urbanitzar. S’hi pot accedir caminant des del camí de ronda GR-92 i amb cotxe des de la carretera de Llançà a Portbou. És clar que la millor manera per descobrir aquest paratge en família és amb el plànol del tresor del pirata de família intrèpida.


Però avui us explicaré les 3 raons per les quals la platja del Borró s’ha convertit en la nostra preferida!


1.  Enmig de platges plenes de còdols trobar aquesta platja salvatge de sorra blanca i fina és un plaer. Als nens els encanta perquè és com una gran piscina enmig del mar. Quan entres a l’aigua, aquesta quasi et cobreix però després l’aigua t’arriba a mitja cama i és fantàstica per jugar.


2. Quan els nens eren petits jugàvem amb els troncs, pedres, petxines, etc. que havia portat al mar. Però ja fa un parell d’anys que en Guim s’emporta el xalabret per perdre’s entre les roques i agafar tota mena d’animals que observem i després retornem al mar com ve ens va ensenyar el nostre guia Marcel.




3. La imatge de postal no ha canviat durant aquests 10 anys, i el que realment ho fa especial és el tren que apareix i desapareix entre les muntanyes de l’Albera, les vinyes, el mar, etc. Només cal obrir els sentits i deixar passar el temps...




I sí, sempre hi hem anat (inclús embarassada d’en Guim, amb en Guim a la motxilla, embarassada i amb en Guim a coll...) tot i haver de baixar (i després pujar) a peu els 20 metres de desnivell que separen l’aparcament de la platja... i els nens ara s’han convertit amb uns grans escaladors, perquè la platja de la postal val molt la pena (oi mare?)


Recomanacions per anar amb nens: en cas de tramuntana millor buscar una altre cala encarada cap al sud. Cal portar sabates còmodes i si voleu córrer per les roques també millor portar sabates d’aigua per evitar punxades d’eriçons (garotes) o talls amb la roca. Cal agafar crema solar, aigua i alguna cosa per menjar. En aquesta platja no hi ha cap ombra per això és millor no fer-hi llargues estades i evitar l’hora del sol més fort. Emporteu-vos la vostra brossa i, si podeu, recolliu plàstics o altres objectes portats pel mar.

Aclariment: Ja sé que oficialment la platja del Borró és del municipi de Colera, però per mi forma part de l’entorn de Llançà. ;-)


Què és el que t'agrada més de la platja del Borró, a Cap de Ras?


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...